L’àmbit on ens trobem es tracta de Pere IV, al districte 22@. L’Ajuntament de Barcelona proposa una reconversió integral basada en substituir el teixit urbà, com antigues fàbriques i indústries, que han anat abandonant el lloc en la recerca d’un sòl assequible. Es tracta d’un entorn de caràcter terciari, tecnològic, d’alta densitat i construcció en altura.
La proposta es tracta d’un pavelló i una residència d’estudiants, dos programes molt diferents. Segons el planejament vigent al plànol espais públics i d’ordenació urbanística, ens marca l’interior d’illa com un espai verd públic. És aquí on sorgeix la idea d’introduir el carrer Pere IV, que es preveu com u n eix cívic, fins a l’interior del projecte, penetrant entre els dos programes com un carrer intern. Aquest carrer intern serà l’eix vertebredor, la unió d’ambdós programes. Per tant, el projecte neix de l’espai públic i dóna lloc a l’espai privat donant lloc a un espai de relació i convivència entre ambdós programes, i a més donant continuitat amb l’eix cívic.
Respecte la correcció anterior del professor Robert Terrades, he intentat filtrar aspectes del la seva correcció i del Ramon Valls respectivament. Per tant, a grans trets he modificat la secció del pavelló potenciant la idea de relació amb el públic canviant la graderia enfrontada amb l’eix cívic i incorporar un pati a l’espai de vestuari dotant-los de ventilació natural. A més a més, aquesta secció m’ha deixat veure la possibilitat de relacionar la coberta del pavelló, un espai aparentment desaprofitat, i introduir la zona fitness i un espai verd relacionat directament amb la zona d’estudi. D’aquesta manera no només s’aconsegueix el que el Rober Terrades deia: “Fer més virtuosa la secció del pavelló” sinó que a més, es relaciona contínuament totes les parts del programa.
Altres canvis significatius és el carrer intern o eix vertebredor de la proposta. Aquesta pessera dotada de perforacions puntuals permet la relació a diferents alçades. L’usuari pot observar aquesta complexitat volumètrica a diferents nivells, gaudint així d’un espai privilegiat i fent realitat la idea inicial: introduir l’eix cívic a dins del projecte.
D’altra banda, aquests canvis anteriors faciliten que la residència d’estudiants pugui evolucionar relacionant-se directament amb tot l’equipament.
A nivell de volumetria s’ha modificat relacionant-la amb les edificacions de l’entorn. S’ha deformat la volumetria augmentant-la d’alçada per tal d’assolir els habitatges necessaris per a poder ser anomenada residència.
En quant a distribució, s’han augmentat els residents i això ha permès realitzar una secció més complexa fent que cada planta sigui dierent i l’usuari sempre tingui visió interior i exterior.
Encaix
La professora Marta Adroer tracta l’encaix de la proposta com un encert, ja que, queda destacada la reflexió urbanística que hi ha prèvia a l’inici de la proposta arquitectònica i per tant, es parteix d’una base encertada per que la proposta tingui més riquesa.
Volumetria
En quant a la volumetria, el pavelló ha assolit molta força amb la decisió de introduir el fitnes en coberta entre les encavallades formant així una peça rica donant ús a la planta coberta i a més a més relacionant aquest pati en coberta amb altres espais de la residència per tal de unir el programa i fer que els espais es relacionin entre si, en aquest cas biblioteca amb espai de terrassa de fitness (zona de descans comú).
La solució en quant a la il·luminació i ventilació natural per als vestuaris del pavelló es soluciona mitjançant una pati anglés que permet aquest distanciament entre l’eix cívic i la graderia per que a la vegada els vincula directament.
La residència agafa molta importància amb aquesta volumetria fragmentada i un dels comentaris a tenir en comte es la posició dels allotjaments que tenen diferents orientacions. Per altra banda agafa molta riquesa en quan a joc de patis i relacions visuals.
Distribució
En quan a distribució se’m comenta de trobar un recorregut que per a cada tipus d’usuari, ja que, és de les parts més importants del projecte per que hi ha usuaris molt diversos i els recorreguts han de solucionar l’espai privat espai públic i espai semipúblic. La posició dels nuclis i controls es fonamental per a solucionar aquets recorreguts d’usuaris.
Desdibuixar les plantes superiors en planta baixa m’ajudarà a formar la idea de que l’eix cívic forma part de la meva proposta, també intentar que la residència jugui més amb el pavelló serà possiblement la solució per a decidir la volumetria final.
Reflexions pròpies
Surto de la correcció amb la impressió de que vaig encaixant la proposta, tot i que encara queden moltes coses per a millorar i per a reflexionar, tot i aixó veig que les primeres idees es van fen solides i arribo a la conclusió que son els espais comuns els que em reafirmaran la proposta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario