MEMÒRIA DESCRIPTIVA.
L’àmbit on ens trobem es tracta de Pere
IV, al districte 22@. L’Ajuntament de Barcelona proposa una reconversió
integral basada en substituir el teixit urbà, com antigues fàbriques i indústries,
que han anat abandonant el lloc en la recerca d’un sòl assequible. Es tracta
d’un entorn de caràcter terciari, tecnològic, d’alta densitat i construcció en
altura.
La proposta es tracta d’un pavelló i una
residència d’estudiants, dos programes molt diferents. Segons el planejament
vigent al plànol espais públics i d’ordenació urbanística, ens marca l’interior
d’illa com un espai verd públic. És aquí on sorgeix la idea d’introduir el
carrer Pere IV, que es preveu com u n eix cívic, fins a l’interior del
projecte, penetrant entre els dos programes com un carrer intern. Aquest carrer
intern serà l’eix vertebredor, la unió d’ambdós programes. Per tant, el
projecte neix de l’espai públic i dóna lloc a l’espai privat donant lloc a un
espai de relació i convivència entre ambdós programes, i a més donant
continuitat amb l’eix cívic.
Respecte la correcció anterior de la
professora Marta Adroer, s’han modificat aspectes de la residència d’estudiants
per tal de fer-la participa directa de un únic projecte obrint encara més els
espais interiors relacionant-los directament amb el pavelló l’eix cívic, l’eix
vertebrador de la proposta.
En planta -1 s’unifica per tal de que el
pavelló adquireixi una peça de sala polivalent que pugui funcionar donant
servei al pavelló i a la vegada fent possible que el pavelló i la sala
polivalent s’obrin i es relacionin mitjançant un pati que absorbeixin actes,
concerts i altres tipus d’esdeveniments multitudinaris.
En planta baixa es busca que el
protagonista sigui l’eix civic que s’introdueix al interior del projecte
generant un espai de passeres i patis que s’entremesclen amb la graderia i el
bar.
En planta primera la sala fitness a
sobre de la coberta del pavelló i la biblioteca es contemplen per mitjà d’un
pati que oxigena l’espai i vincula els programes entre si.
En plantes superiors la residència
utilitza les terrasses per que sigui un espai virtuós sempre relacionat entre
sales peces del projecte, amb una mateixa orientació d’habitatges produint habitatges
de qualitat amb bon asolejament i relació espai privat+públic.
Per tant, la residència es converteix en
l’eina que permeti als joves els instruments necessaris per desenvolupar el seu
ofici. Vida+treball.
Des de la complexitat del programa es
busca que l’usuari estableixi un vincle amb cadascun dels usos d’aquest
equipament, convertint-se en un espai dinàmic i flexible.
Encaix
El professor Joan Montero comenta que la proposta parteix positivament d'una reflexió urbana amb fonaments.
A més es comenta que la posició de les peces pavelló davant i Residencia darrera en contacte amb l’edificació mes alta encaixa amb la volumetria de l’entorn.
Volumetria
En quant a la volumetria el pavelló agafa una proporció correcte amb la idea de introduir el fitness en coberta entre les encavallades generant un pati que es relaciona amb la residència.
La peca de pista soterrada i la graderia a peu pla de planta baixa son encerts que lliguen la proposta del pavelló.
En quant a la residència se’m comenta que la peça posterior sigui innecessària, ja que agafa molta presencia enfrontada al pavelló, que en canvi hauria de donar mes potencia a la peça que s’enfronta amb l’eix cívic de Pere IV, tot i que la coherència general ha establert una relació general gracies a el lligam de materials i volumètric.
Distribució
La distribució esta agafant un llenguatge únic i a mes esta adquirint relacions entre plantes de manera que no nomes llegim un projecte planta a planta sinó que hi ha una relació entre plantes.
Estructura
El professor Carles Campanyà, em comenta possibles solucions per l’estructura tant del pavelló com de la residència. Davant de la meva idea de fer un projecte amb una relació estructural entre el pavelló i la residència, es clar que el pavelló ha de funcionar mitjançant bigues Pratt cada 9 metres amb llums de 30m, aquestes permetran que en planta coberta del pavello l’usuari pugui travessar-les sense problemes.
La solució per al voladiu de la residència, trobo que ha de seguir sent potent, per a lligar aquest cos amb tant de pes (pavelló) i la residència, un cos mes esvelt.
En quant a la solució estructural de la residència, ha de ser un cos lleuger el que voli, és a dir els allotjaments, i la peça més contundent la que ha de mantenir el lligam amb el terra.
Instal·lacions
Comento amb la professora Esther Diaz les solucions possibles per als temes que veig amb més dificultat. Entre ells la solució de l’extracció i ventilació de l’aparcament i el pavelló (utilitzo la mitgera per a ubicar els conductes que m’ajudaran a resoldre-ho tal i com s’observa a la secció.
La ventilació dels vestuaris han de funcionar independents de la ventilació de la graderia i el fitness.
En quant a la residència és deix un pati de llums compartit amb l’edificació en la que entro en contacte, aquesta m’ajudarà a connectar amb totes les plantes. A més a més cada un dels allotjaments te una connexió de instal·lacions en la façana del habitatge.
La posició del allotjaments estudiada per a que tinguin la millor orientació possible tots a Sud-Est.
Reflexions pròpies
Una de les reflexions ha de ser quina es la estructura que ha de solucionar els allotjaments, ha de ser una peça d’allotjaments com deia Joan Montero? O han de 2 ? veig que estic arribant unificar un únic projecte una única proposta. A estudiar la posició de les instal·lacions tal i com han sigut previstes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario