MEMÒRIA DESCRIPTIVA.
L’àmbit on ens trobem es tracta de Pere
IV, al districte 22@. L’Ajuntament de Barcelona proposa una reconversió
integral basada en substituir el teixit urbà, com antigues fàbriques i
indústries, que han anat abandonant el lloc en la recerca d’un sòl assequible.
Es tracta d’un entorn de caràcter terciari, tecnològic, d’alta densitat i
construcció en altura.
La proposta es tracta d’un pavelló i una
residència d’estudiants, dos programes molt diferents. Segons el planejament
vigent al plànol espais públics i d’ordenació urbanística, ens marca l’interior
d’illa com un espai verd públic. És aquí on sorgeix la idea d’introduir el
carrer Pere IV, que es preveu com u n eix cívic, fins a l’interior del
projecte, penetrant entre els dos programes com un carrer intern. Aquest carrer
intern serà l’eix vertebrador, la unió d’ambdós programes. Per tant, el
projecte neix de l’espai públic i dóna lloc a l’espai privat donant lloc a un
espai de relació i convivència entre ambdós programes, i a més donant continuïtat
amb l’eix cívic.
Respecte la correcció anterior de la
professor Joan Montero, s’han modificat aspectes de la residència d’estudiants
per tal de fer-la participa directa de un únic projecte relacionant-la
directament amb el pavelló l’eix cívic, l’eix vertebrador de la proposta.
En planta -1 s’unifica per tal de que el
pavelló adquireixi una peça de sala polivalent que pugui funcionar donant
servei al pavelló i a la vegada fent possible que el pavelló i la sala
polivalent s’obrin i es relacionin mitjançant un pati que absorbeixin actes,
concerts i altres tipus d’esdeveniments multitudinaris.
En planta baixa es busca que el
protagonista sigui l’eix cívic que s’introdueix al interior del projecte
generant un espai de passeres i patis que s’entremesclen amb la graderia i el
bar. La peça de bar mes dinàmica agafa protagonisme amb l’escala que ens
condueix a la planta -1, relacionant espais entre si.
En planta primera la sala fitness a
sobre de la coberta del pavelló i la biblioteca es contemplen per mitjà d’un
pati que oxigena l’espai i vincula els programes.
En plantes superiors la residència la
residència respecta la profunditat edificable actual del planejament amb l’objectiu
de finalitzar la illa i oxigenar el pati interior d’illa. A més aquest voladís
de la residència ens ajuda a configurar el passatge.
Per tant, la residència es converteix en
l’eina que permeti als joves els instruments necessaris per desenvolupar el seu
ofici. Vida+treball.
Des de la complexitat del programa es
busca que l’usuari estableixi un vincle amb cadascun dels usos d’aquest
equipament, convertint-se en un espai dinàmic i flexible.
Encaix
El professor Ramon Valls comenta que seguint la idea
inicial i havent fet una anàlisis de tots els canvis que hi ha hagut fins ara
ha sigut positiu per a la resolució actual de la proposta.
Es la proposta mes encertada ja que en quant a la
última la residència adquireix una
harmonia amb el pavelló i aqueta fa que s’unifiquin com un únic projecte.
Volumetria
En quant a la volumetria tant el pavelló com el la
residència responen a l’entorn construït de l’illa respectant l’eixample de Cerdà,
per tant la solució projectual parteix de l’anàlisi urbanístic de l’illa.
A més incorporant aquesta relació d’alçades que dona
riquesa a la proposta i sentit al passatge.
Distribució
La distribució esta agafant un llenguatge únic i a mes
esta adquirint relacions entre plantes de manera que no nomes llegim un
projecte planta a planta sinó que hi ha una relació entre plantes.
En Ramon Valls em proposa alguns canvis, el pavelló les
escales que relacionen pb i p+1 poden distanciar-se de la façana, la p+1 del
pavelló ampliar la zona de pati fins a tocar amb la façana generant un porxo.
La zona de planta baixa i de bar genera una escala cap
a planta -1 possiblement podria ser mes amplia gent una graderia en un lateral.
En quant a residència destacar 1 accés principal per
als estudiants possiblement el de l’interior del passatge i reduir l’accés
secundari únicament amb una escala d’emergència.
Estructura
En quan a l’estructura i mantenint la idea estructural
del pavelló utilitzant bigues Pratt comentat anteriorment pel professor d’estructures
Carles Campanyà. En quant a la residència actualment presenta una claredat
estructural major que la proposta anterior. La solució del voladís penjant des
de l’ultima forjat les altres plantes, aprofitant les llames que podrien
treballar a tensió.
Reflexions pròpies
En aquest moment veig mes propera la resolució general
de la proposta i crec que per madurar-la més ha de passar a solucionar temes
com l’estructura, instal·lacions, detalls constructius. Son aquests els que em
donaran finalment resposta a plantejaments generals i em faran retornar al
projecte bàsic.
